Muestra lingua por Edmond Cohen: MEAM LOEZ ESTER DELANTRE EL REY (2)

edmond-cohen1Keridos amigos

Keridos amigos,
Este djueves vo kontinuar de meldar lo ke mos konto el Meam Loez sovre la vijita ke izo Ester al rey sin ser kombidada

Saludes a todos

Edmond Cohen
Paris – Fransya

——————————————————————————————

MEAM LOEZ  ESTER DELANTRE EL REY (2)

Saludes a todos los oyentes de la emisyon Muestra lingua, la emisyon en djudeo-espanyol fundada por el profesor Haïm-Vidal Sephiha i prezentada agora por vuestro servidor Edmond Cohen, kon Philippe en la kabina.

Por empesar, vos akodro ke el proksimo atelye de konversasyon de Vidas Largas se tendra el martes 9 de avril, a las dos i medya, en el Centre Communautaire. Estos atelyes son avyertos a todos, venid munchos.

Vos akodro tambyen ke las emisyones de Radio J se pueden oir por internet sovre el sityo de Radio J, sea en direkto, a las 4 h 06 ora de Paris, o kuando se kyere, en klikando sovre las emisyones del djueves despues de mediudiya.

http://radioj.fr/node/55

El djueves pasado, estavamos en fyesta de Purim, i a esta okazyon vos empesi una meldadura travada del Meam Loez, i mas presizamente del Livro konsagrado a Ester en 1864 por el haham Rafael Hiya Pontremoli, komentando aki el primer pasuk del kapitulo 5 de la Megila de Ester. Lavori sovre la transliterasyon del rashi a los karakteres latinos echa en 1974 por el Profesor Pascual Pascual Recuero.

Vos deshi la semana pasada en medyo de un suspense terrivle : Ester se fue a ver el rey Ahasverosh, su marido, sin ser kombidada, lo ke era proibido i kastigado de muerte, i Ester, savyendolo, estava bolada de espanto.

De verla en frente de eya, el rey se arravyo, i tanto tuvo espanto Ester ke se topo desmayada, indimas despues de tres diyas de tanit ke deviyan tenerla muy aflakada i afloshada. Komo mos dize el Meam Loez, no pudo kaminar ni atras ni adelantre.

I agora kontinuo mi meldadura :

I por avizo de esto tambyen disho : vataamod. Kere dizir ke se kedo ai esperando kisas se apiyadara el Shem Yitbarah i le metera grasya en ojos del rey i le espandira el verdugo.

I fue rejido del Shem Yitbarah ke se metyo enfrente del rey, ke estonses no teniyan animo de tokarla ninguno. Ke ya keriyan matarla Haman i su djente ; ma syendo ya se topo delantre de el rey supito, no la pueden matar sin orden del rey. I keriyan azer rehilot (kalomnias) , i avlar leshon ara por Ester ; ma syendo se topo ai, no tuvyeron de avlar koza de hiddush (de muevo), syendo lo ke vyeron eyos ya vido el rey. I estavan esperando todos ke dyera orden el rey por matarla.

I ansina ayegamos al pasuk 2 : Vayei kirot ameleh et Ester amalka omedet behatser nas’a hen beenav vayoshet ameleh leEster et sharvit azaav asher beyado vatikrav Ester vatiga be rosh asharvit. (Y fue como ver el rey a Ester la reina estan en el patio, rescibio gracias en sus ojos, y tendio el rey a Ester verdugo del oro (fiel traduksyon de sharvit azaav : verdugo del oro, i no el verdugo de oro, porke no esta eskrito ansina en ebreo) que en su mano ; y llegose Ester, y toco en cabo del verdugo.)

Antes de empesar la meldadura del komentaryo de este pasuk, vos tengo de akodrar ke, asigun el Talmud, i dunke el Meam Loez, a kada vez ke el teksto de la Megila dize ameleh Ahashverosh, se trata byen de Ahashverosh, ma kuando, komo aki, esta solo eskrito el rey, en jeneral no se trata de Ahashverosh, ma del Rey Grande de los syelos, kijo dizir el Dyo, afillu si no esta en dingun parte nombrado komo el Dyo. Aki, la primera vez ke se avla del rey, kale meldar el Dyo, la sigunda vez no : kale meldar Ahashverosh. Ansina es…Esto akodrado, puedo venir de muevo a mi meldadura del Meam Loez.

Syendo vido el Shem Yitbarah, el Rey Grande, la afrisyon i la angustya de Ester, komo estava omedet behatser (en pié en el patyo) esperando komo la meskina guerfana kon gran kebranto (flakeza), estonses nas’a hen beenav (rescibio gracias en sus ojos) del Shem Yitbarah i le izo pujar grasya i ermozura sovre lo ke teniya, i la eskapo de mano de matadores.

Ke akea ora se akonsejaron el fonsado (armada, aki diré la korte) de Ahashverosh kon el fonsado de Haman i la arrodearon a Ester ; i disho Ester ki sevavuni kelavim (porque me arrodearon perros) (Psalmo 22,17). Uno diziya : Yo vo a tomarle sus vestidos. Otro diziya : Yo vo a kitarle sus afeites (boyas de kara, pura negrigura, sozde ke su ermozura veniya solo de sus boyas).

Disho Ester : Yehalku begaday laem (parten mis panyos a eyos) (Psalmo 22,19)

I kuando la vido el rey (esta vez es Ahashverosh afillu si no esta nombrado en el teksto de la Megila), bolto sus fases para no verla. I el rey teniya nuve en sus ojos, ke lo ke veiya era una koza golem (ke no tyene forma) ; ma no podiya ver la ermozura de Ester. I kuando vyeron sus mayorales ke el rey abolto sus fazes i no espandyo a eya el verdugo, se alevantaron saré atabahim (mayorales de los degolladores) por matarla. I luego vino un mallah i lo harvo en sus fases a Ahashverosh i lo izo boltar sus fases a Ester, se melezino i se le avrieron sus ojos, i vido su ermozura. I por esto disho : Vayei kirot ameleh et Ester (…) nas’a hen beenav (y fue como ver el rey a Ester…rescibio gracias en sus ojos) ; kere dezir ke se melezino de vista de sus ojos.

(Si me demandash, keridos oyentes, deke el rey, ke era el Dyo en mi primera meldadura del empesijo del pasuk asigun el Meam Loez, yene asigun el Meam Loez se troko en Ahashverosh en mi sigunda meldadura del mismo empesijo del pasuk, mi repuesta sera : no so yo ke eskrivi el Meam Loez…)

I kon esto le izo el Shem Yitbarah trasformar a korason del rey i espandyo a Ester el verdugo de oro ke en su mano.

En akea ora vinyeron 3 malahim : el uno alevanto la garganta de Ester por afermoziguarla (embeleserla); el sigundo le sontrusho ( trusho) grasya i mersed ; el tresero izo espandir el verdugo i alargarlo asta sesenta pikos.

I ay ken dize 63 pikos. Ke syendo leshos el lugar de el rey de el lugar de Ester, se alargo asta ke alkanso i apresuro Ester i ayegose vatiga berosh asharvit (y toco en cabo del verdugo), para eskapar de la muerte. I kuando entrava Ester, se iva akurtando el verdugo, asta ke vino al siur (boy) ke estava.

I akea ora le travo tenbla grande a Ahashverosh de ver el milagro ke se alargo el verdugo i se akurto ; i tambyen, vyendo Ahashverosh ke Ester se kedo omedet behatser (en pyé en el patyo), disho : Si era perusa (putana), por ke esta esperando ? Kaliya ke vinyera. Sino esto amostra ke tyene algun hekreah (menester) de venir, i vino asta aki, dizyendo : ya me meti a la muerte, si keres matame o dame lisensya entraré.

I ansina ayegamos al pasuk 3 : Vayomer la ameleh : Ma lah Ester amalka uma bakashatah, ad hatsi amalhut veyinaten lah (i dixo a ella el rey : que a ti, Ester la reina ? Y que tu requesta? Fasta mitad del reino, i sera dado a ti).

En akea ora se alevanto el rey kon turva (trouble en franses komo en ingles) de su siya i koryo serka Ester, i la abraso, i la bezo, i la asufrio kon su braso, i disho a eya el rey : Ma lah, Ester amalka ? (que a ti, Ester la reina ?) Ke tyenes para espantarte esta kantidad ? Esforsate i enfortesete tu alma i no te espantes de avlar, mi amiga, mi kerida, ke esta ley ke izimos no komanda ni podesta en ti, syendo sos reyna i mi kompanyera.

I tomo el verdugo i lo metyo en su kavesa, i dishole : Por ke no me avlas a mi ? I disho Ester : Porke vide a ti, mi senyor, el rey, i se aturvo mi alma de klaridad de tu onra (prestijyo), i de grandeza de tu ermozura.

I fue komo su avlar a el i metyo su kavesa mas sovre la mosa, ke estava muy kansada del ayuno i kon angustya i ansya. I se aturvo el rey muncho i yoro sovre fases de Ester la reina. I todos los ministrantes de el rey le rogaron muncho a Ester ke le avle al rey, ke estàn kon muncho saar de ver la angustya del rey i el kudyado.

Ma lah, Ester amalka ? (que a ti, Ester la reina ?) Ke koza tyenes en la salud ? Syendo te veo los fases demudados (palidos. Aze akodrar de la kantika de la mujer de Terah ke kedo prenyada de Avram Avinu : Deke tenesh la kara tan demudada ?), i ke es tu demanda ? Asta mitad del reynado, i sea dado a ti (traduksyon al djudeo-espanyol de lo mismo en ladino :Fasta mitad del reino, i sera dado a ti. Fasta se aze asta, reino se aze reynado, sera se aze sea…i yene keda un kalko del ebreo : en vedra keda ladino, ama un poko djudeo-espanyolizado… ) Ke en baldes no entrates en esta sakana (sekana), sino es ke tyenes ke demandarme alguna koza. Demanda todo lo ke keres, asta la mitad del reyno, i sea dado a ti bematana (en regalo) , aun ke no ternas (tendras) razon. Ke syendo el reynado es entre los dos, i tu sos reyna en par de mi, se konta ke el medyo reynado es miyo i el medyo tuyo. I todo lo le keres en mitad del malhut (reynado). Basta ke no me demandes por la fragua del Bet Amikdash (Templo de Yerushalayim), afilu si pyedro la mitad del malhut ke me kedo, syendo ke me espanto ke reveyan (se solevantan) en mi los djudyos i pyedro el reynado. Afuera de esto, todo lo ke keres demanda i sera dado a ti.

I kuando oyo Ester ditas avlas, temblo i disho Ester : Yo no demando nada por mi, salvo, si sovre el rey plaze, venga el rey i Haman oy al kombite ke aré a el, ke ya esta la seuda (pranso) pronta, i ai te digo lo ke kero.

Ke syendo vido Ester ke poko kedo para ser matada, sino ke tuvo zehut i le espandyo el verdugo, disho : Agora no es ora de demandar por mi puevlo por no azerlo ensanyar (arravyar), kisas el rey tambyen estara en el konsejo de Haman i va a dizir : No te abasto lo ke te emprezenti la vida, ke me demandas esta koza ?

Por esto kijo azer el konbite para alegrarlo al rey i olvidar su mankeza ke izo de entrar sin yamar. I despues demandara por su puevlo. I mas ke syendo Ester estava aturvada de lo ke le paso, disho : Kere repozo para avlar kon el rey para ke kumpla mi demanda ; i si le avlo agora, ya me va atorgar (akordar), i despues lo pensa i se arrepyente.

I mas ke ya avizimos arriva ke la ravya ke suve en la ora del kombite es muy fuerte, ke ansi fue la matansa de Vashti ; i penso de azerlo ensanyar (arravyar) al rey kon Haman en ora del kombite. I por esto kombido a Haman , para kasarlo kon su red i ke no tenga ora de pensar algun pensamyento malo por eyos ; i tambyen para meterle selo al rey de ver la amistad ke le esta amostrando Ester ; i le entre inimistad al rey i a los mayorales kon Haman.

I ansina ayegamos al pasuk 4 : Va tomer Ester : im al ameleh tov, yavo ameleh veHaman ayom el amishté asher asiti lo (i dixo Ester : si al rey plaze, venga el rey i Haman oy al combite que fize a el)
I syendo ke Ester estava de taanit, po resto disho asher asiti lo (que fize a el), kijendo dizir ke : Este kombite le reji yo para el rey. I no es uzansa ke el rejidor de la seuda se asenta a komer kon eyos.

I por otra razon kombido a Haman : Syendo ya avizimos ke, afuera de la sina (aborisyon) ke teniya Haman kon los djudyos, teniya mas muncha sina kon Ester en partikularmente. Syendo Haman akonsejo al rey de matar a Vashti para darle a su ija, i rijeron de los syelos ke se ensuzyava kada diya i fediya su boka, i la kitaron de entre las mosas, i enreino Ester ; i fue gran despecho para Haman, ke kon su konsejo enreino Ester ; i syendo agora izo Ester este pekado de entrar sin yamar, i el yamador de syempre era Haman, sigun ya se avizo, kon esto le pujo mas inimistad ke no endenyo Ester a demandar orden de Haman para entrar ; i estava pronto pafa matarla kon muncho gusto porke paso la ley del rey. I por sus pekados de Haman rijo el Shem Yitbarah ke le espandyo el rey al verdugo i salvo de la muerte. I agora se atristo muncho Haman i le pujo la inimistad demazyadamente. Por esto bushko Ester de azerle hanupa (enshavonada) a Haman i kombidarlo al kombite, para ke no pense por eya ningun mal penseryo, i aserkarle su mapala (kaida). I por esto le disho Ester a el rey : Syendo el kunplimyento del ombre es a no ser kefuy tova (ingrato), i yo so devdora a Haman ke por su konsejo ke dyo al rey de matar a Vashti, alkansi yo este reynado. I aun ke el rey ya le pago i lo engrandesyo tanto, ma yo kale ke le page aparte. Por esto le ize un konbite por agradeser el plazer ke me izo.

I esto fue kuchiyo para Haman, ke keriya matar a Ester, sigun avizimos, I mas ke izo dizir en sifras (en franses : à mots couverts) ke no izo byen de engrandeser tanto a Haman, ke agora kale ke la reyna le aga tambyen dita grandeza. I en verdad, no bushka Haman el provecho del rey, salvo su provecho, sigun se avizara.

Aki so ovligado de kedarme de mi meldadura, porke ya esta vinyendo la ora de desharvos, i antes de esto keriya djusto akodrarvos de muevo ke una grande parte del komentaryo ke vos meldi del Meam Loez sovre estos kuatro pesukim del kapitulo 5 del Livro de Ester es travada de tekstos deuterokanonikos. Es ke se topa tambyen en midrashim ? Puede ser, esto no sé.

Al djueves ke vyene, si kyere el Dyo !

Edmond Cohen
Paris, Fransya

Check Also

CESC y Museo Sefardí conmemorarán expulsión de los judíos de España – 3 ABRIL 2024

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.