Los Eskritos de Zelda: LOS KALES D’ESTAMBOL: EL KAL DE ÇORAPÇI HAN I EL KAL DE BAKIRKÖY


Zelda Ovadia,
 espesialista en lengua djudeo-espanyola, mos avlara en esta seksion sovre “LOS KALES D’ESTAMBOL”, aki mos va a komentar sovre todas las sinagogas de los distintos kuartieres de esta  antika sivdad, las desparesidas i las aktuales.

 

  
 

EL KAL DE ÇORAPÇI HAN I EL KAL DE BAKIRKÖY

EL KAL DE ÇORAPÇI HAN
(Chorapchi)

Este kal, ke se topa  alientro del istoriko edifisio de Çorapçi Han, ke dio tambien  su nombre a la sinagoga,  esta situado en  la kaye Mahmutpasha,  uno de los sentros komersiales mas aktivos de la antigua sivdad de Estambol.  La kaye Mahmutpasha es siempre yena kon una muchidumbre de djente i es uno de los lugares mas tipikos de esta sivdad aziendo akodrar los bazares orientales, kon magazenes, sus kolores i golores;, i los gritos de los vendedores ke alavan sus merkansias.

Este kal fue avierto grasias al jenerozo ayudo finansario del Konde de Kamondo,  miembro de la famoza i muy rika famiya sefaradi  d’Estambol, kon el buto de dar  servisios relijiozos a los djudios ke bivian al deredor del kuartier de Sultanhamam ansi ke a los emigrantes djudios  ke avian yegado a Estambol, de Rusia, en los anyos 80  del siglo 19.

En una plaka de agradesimiento, enkolgada en una de las paredes del kal, estan gravados los nombres de los fondadores: Mihael Chikvashvili, Yosef Ilyau Misda i Yomtov Hayim Benbasat.

Al prinsipio las orasiones tenian lugar en una chika kamareta ke su proprietaria era una sinyora, desendiente de la famiya Eskenazi, de Kuzgunçuk. Ma, kon la puja de los fideles fueron adjustadas dos kamaretas mas  i el lugar fue transformado en una sinagoga en todos los sensos de la palavra. Eya fue reparada a los prinsipios de los anyos 50 del siglo 20 I mas tadre en el anyo 1985.

El Kal Kadosh Çorapçi Han es avierto los lunes i djueves, por la manyana, dias en los kualos se kita el Sefer Tora – Dias de Sefer, i kada tadre para las orasiones de arvit i minha.

En 1918 avia, en este mizmo edifisio, una yeshiva en la kuala ensenyaron, entre otros, dos de los Gran Rabinos de Turkia, el rav Haim Bejerano i el rav Refael Saban ansi ke el rabino Isak Rofe. En la yeshiva, ke entremientres ya fue serrada, tenian lugar tambien, en los dias de lunes i djueves debates sovre temas relijozos.

Este kal ke tiene una kapasidad de 50 almas asta el anyo 1970 era avierto al publiko djudio en los dias de shabat i las fiestas relijiozas tambien.

EL KAL DE BAKIRKÖY

La otra sinagoga de la kuala trataremos es la de Bakirköy, ke era uno de los foburgos d’Estambol . Djudios bivieron en esta lokalidad desde la fin del siglo 19. Al deredor del anyo 1913 bivian en Bakirköy 200 famiyas djudias i este kal  dava sus servisios a los djudios ke moravan en las lokalidades vizinas Yeshilyurt I Yeshilköy (sitio ande se topa el aeroporto internasional de Estambol), prinsipalmente en las fiestas.

En los anyos 50 i 60 del siglo pasado la povlasion djudia ke bivia en Bakirkoy avia menguado gradualmente, entre otras, porke un numero konsiderable de estos djudios avian echo Aliya a Erets Israel.
La sinagoga es aktiva oy solamente en los dias de Shabat i en las fiestas komo Rosh Ashana i Dia de Kipur.

Check Also

En este tyempo… Adi 51 por Albert Israel (meldar i sintir)

6.8.2026 La ora ya estava 20.00 de la tadre. Todo estava areskuro. Le disheron a …

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.