Este es un gran trabajo de recuperación realizado por el Patronat Call de Girona y el Museu d’Historia dels Jueus.
El call de Girona, s. XIV
Seeting of Jewish Quarter ot Girona (Catalonia), 14th century. Models 3D ih the quarter by Marc Calvelo. Sinagogue by Quim Paredes.
Produced by Museu dels Jueus de Girona, (Ajuntament de Girona)
eSefarad Noticias del Mundo Sefaradi
Muy enteresante. Grasias por darmolos a saver.
Pekado ke no mos amostra komo fue la fin trajika de este «call.»
Rachel
Llastima!! Malaguanyats recursos i diners, i també imagino que malaguanyades il·lusions.
En aquest vídeo, hi han tants errors, tantes pifies en un temps tan curt, que no hi ha per on agafar-lo.
1.- Els homes van amb el cap destapat, cosa que mai hagués passat a la edat mitjana, entre jueus.
2.- Molt pitjor, no es veuen els tzitzit que TOT home jueu portava.Hi ha un que en porta… pero sols per davant (!)
3.- Patètic: El home que agafa l’animal ( mula, cavall? ) no porta barba. Els jueus no s’afaitaven.
4.- Ignorant: els barrils de vi al carrer sense ningú que els controli. A la edat mitjana, els capellans «batejaven» el vi, els camps on hi havien parres amb aigua beneïda, perquè aixi els jueus no poguessin fer servir el vi. Mai es deixava el vi sense controlar. També era costum cristiana llançar trossos de carn al vi, perquè aixi no el poguessin beure els jueus. I el vi es indispensable en la vida familiar i religiosa jueva, pel quiddux del xabat a casa.
5.- Hi ha també un home que es passeja sense mànigues, una cosa absolutament contraria a les normes de vestir jueves de la edat mitjana i fins fa ben poc.
6.- El home amb la túnica i la caputxa, quan toca la mezuzah, ho fa d’una manera absolutament estranya al judaisme. Un jueu toca la mezuzah amb les puntes dels dits de la ma dreta i després porta els dits a la seva boca, per demostrar la seva afecció a la llei. No frega la mezuzah de dalt a baix.
7.- El hazzan que llegeix la Xema des de la bima ho fa amb la entonació dels jueus del Marroc. Els catalans jueus, tenien les seves melodies i rituals, que han desaparegut per la poca diligencia dels catalans actuals abans de que morissin els últims jueus que van estar a les sinagogues catalanes de Salonica, de Istanbul i altres. D’altra banda, a la sinagoga no hi han deu homes, numero mínim perquè hi hagi una pregaria publica, cosa impensable a la edat mitjana.
En quant al fet de que hi haign homes petant la xerrada al pati de la sinagoga, sense haver-hi minian JUST quan comença la Xema, es totalment aberrant, aixi com el fet de que la gent arribés tard a la pregaria en aquella època.
Tampoc es molt plausible que al Call de Girona, amb una població molt mística i mes en la època esmentada, la gent xarres mentre es pregava.
8.-En quant al micve, es absolutament impossible que no tingues porta com al vídeo, ja que el micve es fa servir estant totalment nu o nua, i per tant es necessita privacitat. A mes, tots els micves del mon tenen una petita habitació a la entrada on despullar-se i vestir-se.
Dubto molt, pero no puc assegurar-ho que hi haguessin gossos passejant pels carrers del call, ja que no es costum jueva. En quant a la musica del comencament, la qualitat del audio es tan dolenta que ni tant sols es pot saber si heu fet servir una canco catalana jueva o be una canco de sefarad.
Els catalans jueus NO eren sefardites, ja que els sefardites eren el jueus que vivien entre els àrabs, i els catalans vivien entre els cristians, els edomites.
Penso que fora millor refer el vídeo o esborrar-lo perquè no informa sinó que desinforma.
Molt atentament,
Esther
Estic amb Esther, i afegeixo, que en la part tecnica, des de fa mes de 5 anys ja existia mes qualitat en la imatge dels videojocs, espero que no els hagin pagat molt tant al informatic com a l’estudiós que hagi aconsellat aquestes penosas imatges.
La voluntat pot ser bona, però requereix una mica mes de cura si pretén ser educativa.
Atentament, Vicenç.
Agraeixo els vostres comentaris. Hauria volgut veure un video amb una base històrica documentada. No entenc com es poden fer les coses tan malament, una pena, teniu raó. Confio aprendre més al museu dels Jueus a Girona.