Keridos amigos,
En este kanton vo partajar mis eskritos ke ize por anyos para la emisión de radio Muestra Lingua ke ya no sale mas por la radio djudiya de Fransia.
Saludes a todos
Edmond Cohen
Paris – Fransya
LA ATADURA DE ITSHAK

Aze unos kuantos anyos, me fui un shabath demanyana al kal de la rue Buffault para el primer diya de Rosh Ashana. Komo el anyo pasado, vide kon grande nostaljiya ke yo era el solo turko de todo el kal asta ke venga Saranga, kon kyen yo estava ay unos sesenta anyos antes en el Talmud Tora del haham Boton en el kal de la rue St-Lazare ; aviya tambyen kon mozotros, en este Talmud tora, una sola ijika ke era muestra amiga Betty Saul, k’este’n Ganeden, ke vino munchas vezes avlar kon mi a la radyo. Enfin, mos topimos dos turkos en todo el kal, Saranga i yo. Su madre Margot Saranga ke no es mas de este mundo, djugava kon mi madre kuando eran chikas en Buyuk Hendek en Estambol, en los anyos 1920.
Ama no vine aki para avlarvos de los Saranga, afillu si seriya interesante de kontar komo mi mujer la konosyo a Margot Saranga un diya en el merkado…otra vez vos kontaré.
Oy lo ke kije kontarvos es ke durante el tyempo de la meldadura de la Tora, el hazan yama a muncha djente i melda vente vezes el mismo pedaso de la perasha, i yo komo me enfasyo meldo la perasha entera antes ke s’eskape, i kuando ya eskapi de meldar la perasha del primer diya, me meto a meldar la perasha del sigundo diya, ke mos konta la atadura de Itshak.
I dunke, meldando la atadura de Itshak, me vino por la primera vez una idea ke no me aviya venido al tino antes, i me demandi si mi idea era kasher o no. Munchas vezes el otodidakto kree tener topado una koza sin saver ke su idea ya esta konosida de haleshentos. I es lo ke se paso. Despues de la fyesta me hui a bushkar sovre internet, i topi una konferensya del haham Rivon Krieger, no solo pensando djusto komo yo me pensi, ama tambyen sitando otros hahamim de su vanda, i no chikos, komo Philon de Alexandria i Isaak Abravanel.
Enfortesido de saver ke mi idea es kasher i ke no esto solo en esta idea, me pensi ke ya puediya ser interesante de kontarvos mi idea sovre la emuna, la fe, la konfyansa en el Dyo de Avraham Avinu, padre kerido, padre bendicho, luz de Israel, komo se kanta kada djueves al empesijo i al kavo de kada emisyon.
Empesaremos por el empesijo, i mismo antes del empesijo, antes de la atadura de Itshak, para akodrarmos dos kozas ke afitaron a Avraham antes de esta istorya de la atadura.
El primer akontesimyento ke afito a Avraham antes de la istorya de la atadura de Itshak i ke kale tener en tino se topa kontado en Bereshit, kapitulo 17, pesukim 19 i 21 :
19 : « I disho el Dyo : « syertamente Sara tu mujer te parira un ijo, i yamaras su nombre Itshak. I afirmaré mi firmamyento kon el por firmamyento de syempre a su semen despues de el.
21 : « Ma mi firmamyento afirmaré kon Itshak, ke te parira Sara a este plazo (à ce terme) al otro anyo. »
El sigundo akontesimyento ke kale tener en tino se topa kontado en Bereshit, kapitulo 18, pesukim 23 a 32, kuando Avraham, despues de tener ambezado ke va tener un ijo de Sara, aprova de trokar la entisyon del Dyo de destruir a la sivdad de Sedom. Vos meldo estos pesukim, ke mos amostran un Avraham kapache de tratar i batatar kon el Dyo mijor ke el mijor de los merkaderes de tapetes :
« I se aserko Avraham i disho : « Tajaras (tu anéantiras) tambyen el djusto kon el malo ? Puede ser ay sinkuenta djustos adyentro de la sivdad ; tajaras tambyen, i no perdonaras al lugar por sinkuenta djustos ke esten adyentro de el ? Leshos de ti el azer tal koza, ke metes el djusto kon el malo, i ke sea el djusto komo el malo ; leshos sea de ti. El djuez de toda la tyerra, no ara djuisyo ? » I disho Adonaï « si ayere en Sedom sinkuenta djustos adyentro de la sivdad, perdonaré a todo el lugar por amor de eyos ». I Avraham respondyo i disho : « Ek agora, me atrivo a avlar kon Adonaï, aunke soy polvo i siniza. Puede ser faltaran de los sinkuenta djustos, sinko. Destruiras por los sinko toda la sivdad ? » I disho « no la destruiré si ayaré ayi kuarenta i sinko». I kontinuo a avlarle, i disho « puede ser se ayaran ayi kuarenta ». I disho « no lo aré por amor de los kuarenta. »I disho : « No se enoje (s’irrite) agora Adonaï, i avlaré : puede ser se ayaran ayi trenta. » I disho « no lo aré si ayaré ayi trenta ». I disho « ek agora, me atrivi a avlar kon Adonaï : puede ser se ayaran ayi vente ». I disho : « No la destruiré por amor de los vente ». I disho : « no se enoje agora Adonaï, i avlaré solamente esta vez : puede ser se ayaran ayi dyez ». I disho : « no la destruiré por amor de los diez ».I se fue Adonaï kuando akavo de avlar kon Avraham. I Avraham se torno a su lugar. »
Ermozo, no ? Yo me tresalgo a kada vez ke meldo este pedaso.
Agora ya vino el tyempo de vinir a muestra atadura ; Vos meldo el famozo teksto de Bereshit, kapitulo 22, pesukim 1 a 15, en la mizma traduksyon ke vos meldi antes, kijo dizir un tanah en djudeo-espanyol kon karakteres rashi, puvlikado en Estambol en 1905 :
« I akontesyo despues de estas kozas ke el Dyo prevo (éprouva) a Avraham i le disho : « Avraham ! » I le disho : « Ekmi » (me voici). I disho : »Toma agora a tu ijo, tu uniko, ke amas, a Itshak, i vate a tyerra de Moriya. I alsalo ayi por alsasyon sovre uno de los montes ke yo te diré. I madrugo Avraham por la manyana, i sinjo (il sangla) su azno, i tomo kon el dos mosos suyos, i a Itshak su ijo, i partyo lenya para la alsasyon, i se levanto, i fue al lugar ke el Dyo le disho. El terser diya also Avraham sus ojos, i vido el lugar de leshos. I disho Avraham a sus mosos : « esperadvos aki kon el azno : i yo i el muchacho iremos asta ayi, i nos enkorvaremos, i tornaremos a vozotros ». I tomo Avraham la lenya de la alsasyon, i la pozo sovre Itshak su ijo ; i tomo en su mano el fuego i el kuchiyo ; i se fueron ambos djuntos. I avlo Itshak a Avraham su padre, i disho « padre miyo », i el disho « ekmi (me voici), mi ijo ». I disho « ek el fuego i la lenya ; ma onde esta el karnero para alsasyon ? » I disho Avraham « el Dyo provyera (pourvoira) para si el karnero para alsasyon, ijo miyo ». I ivan ambos djuntos. I vinyeron al lugar ke el Dyo le aviya dicho. I fraguo ayi Avraham el ara (l’autel) i ordeno la lenya, i ato a Itshak su ijo, i lo pozo sovre el ara ensima de la lenya. I estendyo Avraham su mano, i tomo el kuchiyo para degoyar a su ijo. I el andjel de Adonai yamo a el de los syelos, i disho : « Avraham ! Avraham ! » I el disho « ekmi ». I disho « no estyendas tu mano sovre el muchacho, no le agas ninguna koza ; porke agora yo sé ke temes al Dyo, syendo ke no me refuzaste a tu ijo, tu uniko ». I also Avraham sus ojos, i miro, i ek un barvez (un bélier) detras de el, travado en una rama por sus kuernos. I fue Avraham, i tomo el barvez, i lo also por alsasyon en lugar de su ijo. I yamo Avraham el nombre de akel lugar Adonai yiré, komo se dize oy, en el monte Adonaï se aparesyo. »
Los kristyanos yaman este teksto el sakrifisyo de Itshak. Los djudyos lo yaman la atadura de Itshak, akedat Itshak, asigun no uvo sakrifisyo, solo su atadura. Ama por siguro, ay munchos ke pensan ke Avraham era un fanatiko komo los islamistos de oy, kapache de degoyar a su propyo ijo, si ansina pensava ke el Dyo lo keriya.
Ama kuando se melda el teksto kon dikat, se ve ke la emuna, la fey de Avraham es otra koza.
La primera koza ke meldamos es ke el Dyo kyere prevar, kijo dizir aprovar, a Avraham. Komo es posivle ke el Dyo, ke save todo, tenga menester de aprovarlo ? Esto vyene, responden muestros hahamim, de la frontera ke ay entre la omnipotensya del Dyo i la libertad (le libre arbitre) ke el Dyo desha al ombre. I el Dyo kijo ver ke uzansa iva azer Avraham de esta libertad.
I kualo le demanda? Las primeras palavras del teksto mos akodran un otro teksto, kijo dizir el primer pasuk del kapitulo 12 de Bereshit, ande el Dyo dize a Avram, ke dainda no se yama Avraham, Leh leha, vate por ti, a la tyerra ke te amostraré, i pishin sin dizir nada, i por tanto ya vimos ke Avraham ya save avlar kuando kyere, obedese i se va.
De la misma manera i kaji kon los mismos byervos, despues de tener yamado Avraham, i Avraham responde hineni, trasladado en ekmi (me voici) kijo dizir esto pronto para azer lo ke me demandas sin saver dainda lo ke me vas a demandar, el Dyo dize a Avraham : « toma a tu ijo », el kual ? se demanda Avraham, tengo dos ijos, « tu uniko », el kual ? se demanda Avraham, tengo dos unikos por kada madre, « el ke amas », el kual ? se demanda Avraham, los amo a los dos, « Itshak », ah esta vez no ay mas yerro posivle ; leh leha, vate por ti, es por ti ke deves irte, a la tyerra de Moryah ve aaleu sham leola al, i alsalo ayi por alsasyon sovre…Vemos ke tres vezes vyene la rais al, ke kyere dizir arriva : aaleu leola al, alsalo por alsasyon sovre…
Puedesh ver ke el Dyo no avla de manera sigura ni de sakrifisyo ni de matar, afillu si el byervo ola puede dizir, es vedra, sakrifisyo. Ama su primer sentido es alsasyon, azer suvir, i ansina es ke esta trasladado en ladino. Vamos a ver ke es Avraham ke entyende esto komo un sakrifisyo.
I aki komo en el kapitulo 12, Avraham obedese, kyere dizir toma Itshak i se va kon el verso la tyerra de Moryah, sin dizir ni un byervo para aprovar de trokar la idea del Dyo, el ke tanto save tratar i baratar kon el Dyo, komo lo vimos para la sivdad de Sedom.
Puedesh pensar ke esto todo amostra el fanatismo de Avraham, dispuesto a degoyar a su ijo sin protestar. La idea ke me vino este shabath ke vos dishe es ke seriya un yerro de pensar esto, i despues bushkando vide ke otros hahamim pensaron komo mi, o mas djusto so yo ke pensi komo otros hahamim, ama sin saverlo.
Kualo es esta idea ? Mi idea es ke nunka Avraham penso ke el Dyo va desharlo matar a su ijo. Deke ? Porke, komo ya vo lo akodri al empesijo, el Dyo aprometyo a Avraham, Bereshit, kapitulo 17 , pasuk 19 : « akimoti et beriti ito , i afirmaré mi firmamyento kon el (Itshak) ,firmamyento es alyansa, berit, li verit olam, por firmamyento de syempre, ya oitesh byen : de syempre, le zareo aharav, para su semen despues de el, ya oyitesh byen : para su semen, su desendensya, despues de el. El Dyo aprometyo una desendensya a Itshak i una alyansa de syempre kon esta desendensya.
I Avraham tyene una emuna, una fey, una konfyansa entera en el Dyo : si el Dyo aze una promesa, despues no troka. Afita ke el Dyo troke su idea tanto ke no tyene prometido nada, ya lo vimos por Sedom : despues de achetar de salvar Sedom por amor de sinkuenta djustos, troko su idea i acheto de salvar la sivdad por amor de solo diez djustos. Ama kuando el Dyo apromete, no troka mas. Esto Avraham lo save, save de manera sigura ke su ijo Itshak tendra una desendensya, i por esto es ke no tyene espanto. Su ijo no se va morir agora, syendo ke dainda no tyene desendensya.
Kale akodrarmos ke fue la misma koza kon Ishmael, el ermano de Itshak : si Avraham ovedesyo al Dyo i embiyo Agar kon su ijo en el dezyerto, es porke djusto antes el Dyo le aviya dicho (Bereshit, kapitulo 21, pasuk 13) ; « i tambyen tu ijo de la esklava, lo pondré por djente, porke es tu semen ». Estonses Avraham ya saviya, de manera sigura, embiyandolo en el dizyerto, ke no le afitariya dingun danyo, syendo ke el Dyo le aprometyo ke este ijo iva ser padre de una djente.
De la misma manera, kuando el Dyo le ordena de tomar a Itshak para una ola, Avraham, i esto es su emuna, ovedese sin dizir nada, afillu si oyo el byervo ola komo sakrifisyo, porke esta asigurado ke el Dyo no va trokar lo ke le aprometyo, i ke su ijo no sera matado, syendo ke tyene ke tener una semen ke tendra berit, alyansa, kon el Dyo.
Por esto es ke a la vez ovedese i a la vez no se espanta, i dize muy kyeto a los dos mosos ke lo akompanyaron : « y yo y el moço andaremos fasta aqui, i nos encorvarnos emos (nos encorvaremos), i tornaremos a vos ». No les dize tornaré, les dize tornaremos, kijo dizir Itshak sera kon mi despues de la ola. No dize esto por mintira, dize esto porke esta siguro ke ansina va ser. I de la misma manera, kuando Itshak, enkantado de no ver al karnero, le demanda and’ estalo, Avraham le responde kon asiguransa : « el Dio veera a el, el carnero por alçacion, mi hijo».
Ama esta istorya tyene yene un suspense : Avraham tyene konfyansa ke nada va afitar a su ijo, ama lo ata i nada se pasa, estyende su mano i nada se pasa, toma su kuchiyo, i …ayi penso ke Avraham empeso a espantarse, ama esta vez el Dyo izo lo ke Avraham asperava, i no uvo sakrifisyo de su ijo, solo de un barvez, koza ke no le demando tampoko el Dyo, ama Avraham era tan kontente ke izo este sakrifisyo del barvez para rengrasyar al Dyo.
Ansina es lo ke me pensi soliko en mi kal, i kuando oyi la konferensya de Rivon Krieger sovre internet, vide ke esto todo ya aviya sido dicho. I tambyen me ambezi ke Philon de Alexandria i despues de el Isaac Abravanel, amostraron otra koza :
El pasuk 2 « I alçalo ahi por alçacion sobre uno de los montes que diré a ti» se puede meldar, por siguro, en el orden en ke esta eskrito, ama se puede tambyen meldar de otra manera : « Alçalo ahi por alçacion, avrid la paranteza sovre uno de los montes, serrad la paranteza, ke yo te diré ». No es el monte ke te diré, es la alsasyon ! Kuando estaras en el monte, te amostraré un barvez, i esto sera la alsasyon.
I de fakto, si se melda de muevo muestro teksto, se puede ver ke en dingun momento el Dyo dize a Avraham en kual monte kale irse. Es Avraham ke lo eskoje. La sola koza ke dize el Dyo a Avraham, es ke la alsasyon no es de Itshak. No le dize tampoko ke es del barvez, lo ke mos amostra ke kuando vos dishe ke alsasyon no es nesesaryamente matar, el Dyo no disho de matar ni a Itshak ni mismo al barvez. Es Avraham ke lo entendyo ansina.
De esto todo se travan munchos ensenyamyentos :
– afillu si el Dyo save todo, yene el ombre tyene su libertad, sino el Dyo no tendriya menester de aprovarlo.
– kuando el Dyo apromete una koza, no troka de idea
– Avraham no es un fanatiko. Su emuna, su fey, su konfyansa, es en un Dyo ke no ara danyo ni a el ni a sus ijos. Ovedese, ama ovedese siguro ke todo sera por byen.
Kon esto me keda de desharvos, i vos digo al djueves ke vyene, si kyere el Dyo !
Ya sé ke tengo oyentes ke no tyenen ordinador, i para eyos no se kualo azer. Veremos…
Entremyentres tengo de desharvos, i vos diré solo ke fue un grande onor i un grande plazer para mi, durante unos katorze anyos, de toparvos kada semana i de avlarvos en muestra kerida i dulse lingua. Me kedo aki, ma no tengo del todo la entisyon de desharvos para syempre.
A vermos en otro lugar, si kyere el Dyo !
Edmond Cohen
Paris, Fransya
eSefarad Noticias del Mundo Sefaradi