La Sección en ladino de cada semana del periódico Shalom de Estambul siempre con artículos interesantes… – Shalom / pajina en djudeo-espanyol.

Esta semana podesh meldar los sigientes artikolos.
La reyna, la dıva del rembetiko i smyrneiko -3: Atina, anyos final de los 1920… Roza, a su performansa de “danseuse” (bayladera), adjusta i su kapachidad de “kantadera”. Kanta en grego, turko en el Cabaret, ande la deskuvre Toundas, el famozo kompozitor-produktor grego. Toundas la prezenta a “Columbia Records”. Roza aze 2 enrejistramientos en 1928. Esta data, entonses es el empesijo de su karyera diskografika i su evolusyon ke va kontinuar sin interrupsyon asta los anyos 1960… ver mas >>
Fyesta de la libertad: PESAH es es la fyesta la mas grande de los Ebreos, i se fyesta al 15 nisan durante 7 dias, a la memorya de la salvasyon de los İjos d’İsrael del esklavaje Ejipsyano… ver mas >>
Ambezar a bivir endjuntos: En un largo artikolo datado de 04/01/2014, sinyado por Rivkah Ginat, la autora mos avla de la lucha intensiva de munchos pedagoges İsraelyanos para krear establesimyentos edukativos interkulturales en el eskopo de pushar ninyos de medyos diferentes en direksyon de un mijor entendimyento resiproko… ver mas >>
eSefarad Noticias del Mundo Sefaradi
La reyna, la dıva del rembetiko i smyrneiko -3: Atina, anyos final de los 1920… Roza, a su performansa de “danseuse” (bayladera), adjusta i su kapachidad de “kantadera”. Kanta en grego, turko en el Cabaret, ande la deskuvre Toundas, el famozo kompozitor-produktor grego. Toundas la prezenta a “Columbia Records”. Roza aze 2 enrejistramientos en 1928. Esta data, entonses es el empesijo de su karyera diskografika i su evolusyon ke va kontinuar sin interrupsyon asta los anyos 1960…
Fyesta de la libertad: PESAH es es la fyesta la mas grande de los Ebreos, i se fyesta al 15 nisan durante 7 dias, a la memorya de la salvasyon de los İjos d’İsrael del esklavaje Ejipsyano…
Ambezar a bivir endjuntos: En un largo artikolo datado de 04/01/2014, sinyado por Rivkah Ginat, la autora mos avla de la lucha intensiva de munchos pedagoges İsraelyanos para krear establesimyentos edukativos interkulturales en el eskopo de pushar ninyos de medyos diferentes en direksyon de un mijor entendimyento resiproko…