
La Sección en ladino de cada semana del periódico Shalom de Estambul siempre con artículos interesantes… – Kada semana el djurnal Shalom de Estambol kita una pajina en djudeo-espanyol. Esta semana podesh meldar los sigientes artikolos, tokando el titolo de kada uno:
En estos dias, syempre la mizma kestyon: Klara PERAHYA – Es ke realmente la diplomasia puedra salir viktoryoza en el Oriente Medyo, kon la sola intervensyon (sostenida por la ONU) de dos, tres o sinko payizes ajenos i el solo akordo de destruir las inyovles armas toksikas en posesyon de la Siriya?.. Ken lo puede afirmar?... ver mas >>
Otonyo i diyas de fyestas…: Coya DELEV? – Septembre fue syempre konsiderado komo mesajero del Otonyo, malgrado ke ay ermozos diyas ansi ke fue el kavzo oganyo. Vimos diyas de puro enverano i no de fin de enverano. Fyestimos Rosh Hashana los primeros diyas de Septembre. Mez de Tishri, una suksesyon de fyestas i alegriyas… Rosh Hashana, Yom Kipur, Sukkot i Simhat Tora.. Tishri no es solamente mez de fyestas ma, tambien mez de orasyon, i de pardon. Yom Kipur i el Taanit…El grande savyo Moshe Ben Maimon, (1135- 1240) dize: “Esta peryoda devemos konsiderarmos komo medyo kulpantes, medyo inosentes… ver mas >>
Sukkot: La sinyifikasyon de Sukkot i el sekreto de bivir orozos: Dora NIYEGO – La fiesta de Sukkot empesa el 15 de Tishri i es el sinken diya duspues de Yom Kippur. Sukkot es una tranzision de las mas seriozas fiestas a la mas alegre. A las vezes, esta fiesta, la yaman Zeman Simkhateinu (Sezon de Alegriya). El biervo Sukkot sinyifika ‘kabinas’, ke es la Sukka ande kale bivir siete diyas… ver mas >>
eSefarad Noticias del Mundo Sefaradi
En estos dias, syempre la mizma kestyon: Klara PERAHYA – Es ke realmente la diplomasia puedra salir viktoryoza en el Oriente Medyo, kon la sola intervensyon (sostenida por la ONU) de dos, tres o sinko payizes ajenos i el solo akordo de destruir las inyovles armas toksikas en posesyon de la Siriya?.. Ken lo puede afirmar?.
Sukkot: La sinyifikasyon de Sukkot i el sekreto de bivir orozos: Dora NIYEGO – La fiesta de Sukkot empesa el 15 de Tishri i es el sinken diya duspues de Yom Kippur. Sukkot es una tranzision de las mas seriozas fiestas a la mas alegre. A las vezes, esta fiesta, la yaman Zeman Simkhateinu (Sezon de Alegriya). El biervo Sukkot sinyifika ‘kabinas’, ke es la Sukka ande kale bivir siete diyas
NO ES LADINO O DJUDEO-ESPANYOL KALKO, ES DJUDYO O ESPANYOL A SEKAS !
EN DITA PAJINA SOLO APARESE Judeo-Espanyol komo titolo de esta pajina!
La tengo aki, debasho de los ojos, la del 31 de Temmuz 2013. la meldo kada
semana kon pasion apuntando el estilo ,las inovasiones i kreasiones liguistikas de los kolaboradores kon el dezeo de deskrivirr mas tadre la evolusion de muestra lingua i deskrivirr mas tadre la evolusion de muestra lingua.
Lo digo de muevo LADINO se yamo ( asigun Corominas) el espanyol en formasion a partir del latin, i
esto asta 1250. Poko a poko, LATINE LOQUOR (avlo latin) se troko en FABULO LATINU > FABLO LADINO > HABLO LADINO < AVLO LADINO I ES EN AKEL LADINO KE SE TRAZLADARON LOS TEKSTOS BIBLIKOS I LITURJIKOS, AMA PALAVRA POR PALAVRA, YEGANDO ANSINA A UN EBREO O ARAMEO VISTIDO DE ESPANYOL, UN ESPANYOL KON LA SINTAKSA DEL EBREO , UN ESPANYOL MAS VIEJO O ARKAIKO KE EL DJUDYO O DJUDEO-ESPANYOL VERNAKULAR KE SE FORMO POKO A POKO, A PARTIR LAS VARIEFADES DEL ESPANYOL (KASTEYANO, ARAGONES, LEONES, ETS. KE SE YEVARON EN SUS EKSILIO DE ESPANYA MUESTROS AVOTH.VERSO 1492.
NATURALMENTE PODEMOS TOMAR PALAVRAS DEL LADINO PARA
ENRIKEZER MUESTO DJUDYO, LO KE AMOSTRO EN MI KRONIKA DE EL AMANESER DEZDE AVRIL 2013.
finalmente , mozotros djudios echados de espanya, somos eredores de mueve siglos de la lingua espanyola en formasion.
MAH YAFAH YERUSHATENU ! ASHRENU !
Haïm-Vidal Sephiha
Ingénieur chimiste (Université Libre de Bruxelles) Thèse: Synthèse de l'anéthole ;
Ex Chef de laboratoire à l'Institut Chimique de Rouen ;
Ex Secrétaire de la Société de Linguistique de Paris ;
Diplôme d'Études Supérieures ;
Docteur de IIIème Cycle ;
Diplômé de l'École Pratique des Hautes Études (IVème Section) ;
Docteur d'État ;
Professeur émérite des Universités ( Chaire de Judéo-espagnol,Sorbonne Nouvelle et Institut Martin Buber, U.L.B., Bruxelles) ;
Ex-Maître de Conférences (Chaire Albert Benveniste, Université de Lisbonne) ;
Président d'Honneur du Centre Culturel Judéo-Espagnol–Al Syete ;
Président des associations VIDAS LARGAS et J.E.A.A.
Émission Muestra Lingua sur 94.8 de 1981 à 2OO6 ;
SURVIVANT d'Auschwitz:N° 151752