Què hauria passat si els Reis Catòlics no haguessin expulsat els jueus l’any 1492?

Una ‘història-ficció’ d’Agustí Alcoberro – 27 de març de 2018

---

La pervivència dels jueus hauria accelerat la sortida de la crisi baixmedieval i Catalunya hauria disposat d’una gran banca

El fet històric

‘Expulsió dels jueus d’Espanya’, obra d’Emilio Sala (1889)Wikimedia Commons

El 31 de març del 1492, a Granada, Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella van signar el decret d’expulsió dels jueus residents als seus dominis. El decret va ser publicat simulàniament en tots els seus regnes l’1 de maig. El text assenyalava que els hebreus disposaven de tres mesos -fins al 31 de juliol- per convertir-se a la fe catòlica o per abandonar els territoris de la corona. Com a conseqüència d’aquest edicte, unes 2.000 persones van abandonar Catalunya i unes 120.000, els regnes hispànics peninsulars.

La hipòtesi

El ‘Desembarco de Colón’, de Dióscoro Puebla

La mesura trencava amb la tradicional tolerància que havien mantingut els regnes peninsulars amb les minories ètniques i religioses. Confirmava, tanmateix, la política d’hostilitat iniciada amb la creació de la Inquisició castellana (1478) i amb la seva extensió a la corona catalanoaragonesa. Aquest fet no impedí, però, que alguns jueus i conversos destacats haguessin finançat el descobriment d’Amèrica. Què hauria passat, doncs, si s’hagués mantingut la col·laboració entre la monarquia i la minoria jueva?

El desenllaç a casa nostra: Catalunya hauria disposat ben aviat d’una gran banca i hauria entrat abans en una dinàmica capitalista

Els jueus constituïen un col·lectiu urbà i burgès molt emprenedor, amb connexions importnats amb el món financer, la medicina o l’artesanat. La pervivència d’aquest grup ètnic hauria accelerat la sortida de la crisi baixmedieval. Els empresaris i mercaders jueus haurien tingut un paper important en la consolidació de les transformacions econòmiques que va viure el país, en especial durant la segona meitat del segle XVI.

Si els jueus no haguessin estat expulsats, Catalunya també hauria disposat ben aviat d’una gran banca, com s’esdevingué al nord d’Itàlia, als Països Baixos i en algunes regions d’Alemanya. La consolidació dels banquers jueus hauria esperonat l’aparició de nissagues de banquers cristians, en oberta contradicció amb la doctrina tradicional de l’Església, que condemnava els préstecs amb interès, considerat pecat d’usura. En definitiva, Catalunya hauria entrat força abans en una dinàmica plenament capitalista.

La no expulsió dels jueus hauria moderat l’actuació del Tribunal de la Inquisició, que perseguia els cristians nous; és a dir, els conversos, acusats de judaïtzar. Això hauria significat el retorn dels cristians nous que s’havien exiliat del Principat amb motiu de la instauració de la Inquisició castellana (1487).

Aquest col·lectiu era format per prop de 3.000 persones, la majoria amb un important pes econòmic. La desactivació de la Inquisició hauria instaurat un clima de més tolerància religiosa i social, la qual cosa hauria afavorit la plena integració dels cristians nous, un procés que, d’altra banda, ja es trobava molt avançat a Catalunya a la fi del segle XV.

Per raons demogràfiques i econòmiques evidents, la no expulsió dels jueus hauria tingut unes repercussions encara més significatives als altres regnes peninsulars, i molt en particular a Castella-la Manxa i a l’Andalusia occidental.

El desenllaç a Castella: la corona s’hauria revitalitzat econòmicament

Felip II (a la imatge, retratat per Ticià) va heretar un deute molt elevat del seu pare i va deixar al seu successor un deute que superava amb escreix l’heretat

La corona castellana hauria desactivat les principals causes de la seva decadència del segle XVII, Les molt actives i riques comunitats jueves haurien impulsat la conformació d’una classe mitjana urbana. No s’hauria produït, doncs, la paràlisi productiva, l’aparició de col·lectius rendistes i econòmicament parasitaris, la polarització social extrema i l’hegemonia cultural i social de les grans famílies nobiliàries. També Castella hauria engegat una dinàmica similar a la que es vivia en altres regions d’Europa.

La gran beneficiada de la no expulsió dels jueus hauria estat la monarquia hispànica. Amb banquers del país -encara que d’una altra religió- els monarques no haurien hagut de demanar crèdits a banquers flamencs o genovesos. La plata americana hauria restat a la península. I el col·lectiu jueu hauria continuat essent el primer contribuent de l’Estat.