La boz de Yehuda: Una gota de los “Midrashim” por Yehuda Hatsvi

Ver todos los artículos de esta sección

Una gota de los «Midrashim»
Yehuda Hatsvi

En el Shabat pasado, kon la perasha de Vayehi, se selebro en el mundo judio el final de la meldadura del livro de Bereshit (Genesis), el primer livro de la Tora.

El livro de Bereshit no kontiene en si leyes i Mitsvot, {aparte, tal vez, de la kostumbre kontada en Bereshit (32, 25-33): “Por tanto, no komen los ijos de Yisrael el tendon enkujido, ke esta sovre la palma de la anka”}.

Lo mas de el livro de Bereshit es la istoria de muestros ansestros, Avraham, Yitzhak i Yaakov kon sus famiyas.

Bazandosen sovre el livro del Humash (Pantateuko), i de la Biblia en jeneral, muestros antiguos savios diskutiyan i argumentavan entre eyos, i formaron la Halaha (Mishna i Talmud) ke son los livros de las leyes de relijion, moral i etika.

Aparte de estos volumes grandes, eskrivieron muestros hahamim unos otros livros ke se yaman Midrashim. En los Midrashim se topan pensamientos, leyendas, fabulas, diskusiones entre los savios, i mas.

A vezes parese komo ke muestros savios se asentavan bene-horin, i se enegleavan en un moabet liviano (aun ke bazado a lo ke eskrive en la Tora).

Vos do aki un egzempio de “moabet liviano”, sitado del Midrash Raba (1, 15).

Los dishiplos de Shamay dizen: los sielos fueron kreados primeros, i despues se kreo la tierra. Los dishiplos de Hillel disheron: la tierra kreada primera, i despues los sielos.

La fabula ke traye Shamay es komo un rey ke le izo una siya, i despues le izo su taburet (banketika).

Los dishiplos de Hillel dan la fabula de un rey ke avia fraguado un palasio, empesando de abasho, del temel, asta arriva…

Una charla, i tambien (koza ke a mi no me agrada), la “personifikasion” del Dio.

Ma, keridos lektores, ke no vos pareska ke esto despresiando, Has veShalom, a los Midrashim, sino mas bien ay penetrar i entender ke fue la intension serya de los hahamim mas aya de las fabulas, i afilu las lejendias, ke mos kontan.

De la otra parte, ay djente, aun ke sivilizados, ke uzan a vezes a komersen la muez djuntos kon la kashka.

Vos kontare por una konversasion ke tuve yo, antes algunos diez anyos, kon mi kosuegro z”l, sovre el pasuk en el livro de Bereshit (29, 17):

”I Lavan tenia dos ijas; el nombre de la mayor era Lea, i el nombre de la menor, Rahel.
I los ojos de Lea eran tiernos; ma, Rahel era ermoza de forma, i ermoza de vista”.

Estonses, el buen kosuegro me avia kontado ke Lea fue prometida (desde su chikes) a Esav (el ermano de Yaakov Avinu); ma, Lea no le plazyo del todo este kontrato.

Dunke, eya yorava dia i noche de tanto sar i angustia; ansi sus ojos yegaron a ser sensivles, i lagrimavan en kada nada.

– “Ermoza lejenda!” le dishe a mi kosuegro.

– “No, no. No es lejenda!”, me respondio “Es pura verdad. Lo avia meldado en el Midrash Raba”

…Por el bien de la “paz en la famiya, no diskuti kon el.

Ma, naturalmente, en los Midrashim ay muchas diskusiones seryas, i a vezes se topan afillu keshas verso el Dio Baruh-U.

Vos do a gostar un solo enshemplo ke me impresiono mucho;

Avlando por el Pasuk (Bereshit 4, 8):
“I akontesyo, ke estando eyos en el kampo,
Kayin se levanto kontra Hevel su ermano,
i lo mato”.

Disho Rabi Simeon Bar-Yohay (en Bereshit Raba 3, 1):

“Es defisil a dezirlo, i no tengo palavras a interpretarlo. Es parabola a dos atletos (pelivanes)
ke estavan pozados frente del rey, i luchavan fuertemente entre eyos, por sport.
Por no agravar la situasion, el rey podia separarlos, ma no kijo azerlo.
Se enfortesyo el un pelivan i mato a su oponente.
Antes de murir gito el ferido/erido: “Se prezentara mi djuzgo delantre del rey!!”

I ansi dize el pasuk en la Tora:

“Ke izites?! la boz de la sangre de tu ermano esklama a mi de la tierra!” (Bereshit 4, 9).

Rabi Shimeon Ber-Yohay no se atrevo a dezir mas (i aklarar un pokito mas) sovre este kavzo de los dos ermanos Kayin i Hevel. Ma, en Midrash Tanhuma (kapitolo 9) mos kontan komo un dialogo (imajinario) entre Kain i el Dio.

Kuando le disho el Dio: “Onde esta Hevel tu ermano?!”
La disho Kayin: “No se. Se yo guadrador de mi ermano?.
Tu sos el guadrador de todas las kriansas, i de mi lo estas demandando?”

I na la fabula en el midrash Tanhuma:

Esto asemeja a un ladron ke, durante la noche, arovo atuendos de un magazen, i se fuyo.
A la maniana, lo apanyo el guardian i le disho: “Deke te arrovates los atuendos?!”

Le respondio el ladron: “Yo so ladron, i no abandoni mi ofisio. ma tu, ke tu tarea es de guadrar
i protejer, porke deshates a azer tu dover?”

Vos desho i yo, amigos, kon un sinyo de interrogasion (?!)

Yehuda Hatsvi
Israel

————————————————

Fuente: Ladinokomunita

linea

En esta seksion, muestro kerido amigo Yehuda Hatsvi un estudiozo de la tradision, del penamiento djudio i de la Ley, va a partajar kon todos mozotros sovre variados temas desde su punto de vista djudio i sefaradí. Yehuda es aresivido en Ekonomia de la Universita de Tel Aviv, puvliko un libro de istorias folklorikas sefaradíes para ninyos, sus artikolos i konsejas aparesen en munchas puvlikasiones komo por eksemplo Aki Yerushalayim i El Amaneser, i es uno de los moderadores de Ladinokomunit.

Check Also

Rabinos Sefardíes: Ribbi Eliyahu de Luna Montalto (1567-1616), médico del Rey de Francia

Ver todos los artículos de esta sección Ribbi Eliyahu de Luna Montalto (1567-1616), médico del …

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.