El call de Girona, memòria de pedra

El cor del barri vell de Girona el presideix el call. A redós de la catedral, és un dels més importants i el més ben conservat de l’Europa occidental, un barri laberíntic de pedra que parla al visitant del passat de la ciutat i el connecta amb el seu present.

El barri jueu gironí ha marcat el caràcter de la ciutat dels quatre rius. La seva influència social, política, religiosa, econòmica i cultural a Girona —sobretot entre mitjan segle XII i la primera meitat del segle XIV, la seva època d’apogeu— és indiscutible. Actualment el call de Girona continua essent un motor econòmic pel que fa a l’àmbit turístic, és dels més visitats del món i ha esdevingut un signe d’identitat de la ciutat i part indestriable de la seva marca.

El mot call designa el barri o el conjunt de carrers on vivien els jueus dins l’àrea urbana de les ciutats catalanes medievals. El call de Girona, amb tota la seva bellesa, ha inspirat històricament múltiples manifestacions culturals, i ha generat una quantitat ingent de literatura, fotografia, pintura, escultura o gravats; i ha influït en l’arquitectura, en l’urbanisme, en la gastronomia, modelant les tradicions i costums dels gironins i, fins i tot, una manera concreta de veure la vida, vinculada amb una certa espiritualitat. És impossible passejar pels carrerons costeruts del call i no imbuir-se d’una estranya sensació d’admiració, melangia i relaxació, gràcies a la recuperació i conservació dels edificis que el formen, a la severitat de les pedres, a les obertures petites i reixades, que oculten un esplendorós món interior, format de patis lluminosos.

No es pot considerar completa una visita al barri jueu de Girona si no s’han viscut —perquè es tracta d’això, de viure’ls— un seguit d’espais concrets. I en el trajecte de punt a punt es completa l’experiència, es troba l’esperit, es copsa el caràcter d’aquest grapat de carrers i carrerons, places i placetes, cases i patis que conformen aquesta mena de laberint d’origen medieval que té el seu origen al segle IX. Malgrat l’expulsió dels jueus el 1492, la seva petjada és permanent, indeleble i marca el tarannà de la ciutat.

 

Centre Bonastruc ça Porta

És al cor del call. Comprèn el Museu d’Història dels Jueus i el Centre d’Estudis Nahmànides. Per entendre el call, com funcionava i, de fet, quins eren els aspectes més importants de la vida quotidiana, la cultura i la història de les comunitats jueves a Catalunya en l’època medieval, i la gironina en concret, és una visita essencial, a partir de la qual construir l’experiència. És en aquesta visita que es copsa realment quin paper van tenir aquestes comunitats en la trajectòria històrica i el desenvolupament científic i cultural del país. El discurs del museu transcorre a través d’11 sales amb vestigis documentals, arqueològics i iconogràfics que il·lustren les explicacions sobre la comunitat jueva de Girona. Els orígens del call, la seva distribució urbanística, la seva estructura organitzativa (aljama), l’estructura familiar, la sinagoga, el cementiri de Montjuïc, la cultura jueva, l’activitat econòmica de la comunitat, la relació amb la resta de la ciutat, els conversos i les restes arqueològiques són els 11 àmbits del museu, que ocupa l’indret on hi havia la darrera sinagoga dels jueus gironins al segle XV.

Els carrers i les placetes

La reduïda trama urbana del call és fascinant. Començant pel carrer de la Força, que és el vial perimetral que delimitava i separava el call de la resta de la ciutat, seguint el traçat de la Via Augusta romana. Actualment és una de les artèries més importants del barri vell de Girona, element ordenador, des del qual parteixen els populars carrers Cúndaro i Sant Llorenç. Aquest darrer, durant el segle XV, va ser el carrer principal del call, després que es prohibís als jueus tenir tallers i botigues a la banda esquerra de la Força. A la dreta es va concentrar el call reduït. Carrers com Sant Llorenç, Cúndaro, la pujada de la Catedral (escales de la Verge de la Pera), la placeta de l’Institut Vell i d’altres que eren al perímetre del call, com la pujada del Rei Martí, la pujada de Sant Domènec, les mateixes escales de la catedral, flanquejades a la dreta per l’edifici de la Pia Almoina o el carrer de Sant Cristòfor, van ser escenari del rodatge d’una de les sèries més cèlebres de la història de la televisió: Joc de Trons (6a temporada, 2016). Al call també s’han rodat pel·lícules, com l’adaptació cinematogràfica de la novel·la El perfum (Patrick Süskind), dirigida per Tom Tykwer (2006).

 

Museu d’Història de Girona

Independentment de la seva condició museística —primer motiu de visita—, el Museu d’Història de Girona està situat en un edifici emblemàtic. Al segle XV aquest casal gòtic pertanyia a la família Cartellà, posteriorment (S. XVIII) es va convertir en el convent de Sant Antoni de frares caputxins i actualment, tot i la seva funció de museu des de 1981 —a finals del segle XIX va esdevenir institut d’ensenyament mitjà—, conserva admirablement bé espais de l’antic convent, com ara el cementiri o dessecador, la cisterna, el claustre i diverses sales. El seu discurs museístic es centra en el recorregut per la història de Girona, des de la fundació, en època romana, fins a la contemporaneïtat. Això es complementa amb diversos àmbits de tradicions catalanes. El museu també ofereix una variada programació d’activitats per fer en família.

 

La catedral

La catedral de Santa Maria, un monument únic al món, una atracció turística de primer ordre per les característiques de l’edifici i pel que allotja en el seu interior —el museu del tresor— és una visita obligada. Òbviament, aquest temple d’estil gòtic i romànic, que s’emplaça en el mateix lloc on s’havia construït el temple romà i, posteriorment, la catedral romànica, no forma part del call que va créixer al seu redós, però en va marcar sense dubte la configuració i el dia a dia. La característica façana barroca, la plaça i la porta dels apòstols, el claustre, la torre de Carlemany —campanar romànic—, la nau gòtica més ampla del món (22,98 metres), l’altar major, el retaule gòtic i el baldaquí d’argent són alguns punts de gran interès de la seu gironina. El Museu-Tresor de la Catedral conserva notables obres d’art religiós, com ara el còdex del Beatus (s. X) i el cèlebre tapís de la Creació (s. XII).

 

Banys àrabs

Fora de les muralles romanes hi ha els Banys Àrabs, una bellíssima mostra d’arquitectura pública del romànic. Cases de bany públiques on acudia gent de totes les extraccions socials de la Girona medieval: jueus, cristians, homes, dones, clergues, cavallers o burgesos. Feien ús dels banys públics en dates i horaris delimitats per a cada col·lectiu, sense barrejar-se. Els banys són a l’inici del passeig anomenat Jardí Arqueològic, que segueix el traçat de la muralla per la banda nord de la catedral i des del qual hi ha una vista esplèndida sobre la vall de Sant Daniel i Montjuïc, la ‘muntanya dels jueus’, on s’emplaçava el seu cementiri, del qual provenen gran part de làpides de la magnífica col·lecció que s’exposa al Museu d’Història dels Jueus.

 

La comunitat jueva: personatges i llegendes

La Càbala, la tradició mística del judaisme, és un moviment fonamentat en teories metafísiques, místiques i exegètiques. A Girona, en ple call, estava situada a l’edat mitjana el centre cabalístic més important d’occident. Això ho va fer possible el jueu gironí Mossé ben Nahman (Girona, 1194 – Terra Santa, 1270), rabí, metge i filòsof talmudista conegut també com Nahmànides, Bonastruc ça Porta o per l’acròstic Ramban. Va ser una figura cabdal i va confegir una important obra religiosa fonamentada en la meditació i la reinterpretació de la Bíblia i el Talmud.

L’estructura urbanística del call, de carrers estrets i costeruts, el caràcter especulatiu de la càbala i el tel de misteri que s’estenia sobre la vida de la comunitat jueva a ulls de la resta dels habitants de la ciutat, han alimentat un gran nombre d’històries i contes que han passat a nodrir la rica col·lecció de llegendes gironines. La llegenda del Bou d’Or es basa en la convicció que molts cristians tenien que els jueus disposaven d’immenses riqueses i que, obligats a abandonar la ciutat degut a l’edicte d’expulsió, havien deixat una part d’aquests tresors soterrats a diversos indrets de la ciutat, però sobretot al paratge conegut com el Bou d’Or, on hi havia el seu cementiri, a Montjuïc. Una altra llegenda parla de passadissos secrets que travessarien el call. Aquesta té una certa versemblança per raó del traçat originari dels carrers, alguns dels quals discorrien sota voltes o travessant la muralla. El Museu d’Història de Girona disposa d’un túnel visitable que connecta l’edifici, al carrer de la Força, amb el carrer de les Ballesteries, travessant la muralla i salvant un desnivell considerable. Aquest espai és conegut com la carbonera i també du a una antiga cisterna.

 

---

TRESORS DEL CALL DE GIRONA

MICVÉ 

L’any 2014, un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Girona va localitzar les restes d’un micvé, un bany ritual jueu del qual ja se sospitava l’existència. S’ubica a l’edifici de la darrera sinagoga de la comunitat jueva, al Centre Bonastruc ça Porta (Museu d’Història dels Jueus). Datat del 1435, va ser el darrer que va utilitzar la comunitat jueva de la ciutat fins a la seva expulsió. És un dels pocs micvé que es conserven de l’època medieval i només s’hi poden comparar els localitzats a Besalú, Sicília i Montpeller.

Quetubà

Es tracta d’un contracte matrimonial, un pergamí de 1377, cedit per l’Arxiu Històric de Girona, que el va localitzar en l’enquadernació d’un volum notarial. És l’únic contracte matrimonial hebraic localitzat a les comarques gironines, un dels més bells i ben conservats de Catalunya. La quetubà regulava els drets de la núvia en qüestions com el dot i la vida familiar  Aquesta quetubà correspon al matrimoni de David, fill de Messul·lam de Gallac, i Astruga, filla d’Abraham ben Jucef, de Castelló d’Empúries. S’exposa permanentment al Museu d’Història dels Jueus.

Cementiri caputxí

El cementiri de l’antic convent de Sant Antoni de Pàdua, de frares caputxins, és l’únic exemple de cementiri o dessecador sencer de Catalunya. Construït el 1753 i situat a la planta baixa del Museu d’Història, està vorejat de divuit nínxols verticals, amb bancs foradats, on els frares difunts eren col·locats asseguts fins a la dessecació dels cossos. Al cap de dos anys, les mòmies extretes dels nínxols eren vestides amb els hàbits religiosos i col·locades a l’habitació contigua, on podien ser contemplades per a la reflexió i devoció fraternal de la comunitat.

Làpides de Josef i Estelina

Fetes amb pedra de Girona (segle XIV), provenen del fossar del cementiri de Montjuïc. Josef va ser un infant mort prematurament. El recordatori de la làpida diu: “Estela fúnebre de l’amorós jove de delícies Josef, fill de rabí Jacob, que estigui a la Glòria, que el guardi la seva Roca i el seu Redemptor”. Estelina era una dona que pertanyia a una família distingida. A la seva làpida hi ha inscrit: “Aquesta és l’estela fúnebre de l’honrada N’Estelina, esposa de l’il·lustre i esclarit En Bonastruc Josef. Tingui la seva mansió al jardí de l’Edèn”. Formen part de l’exposició permanent del Museu d’Història dels Jueus.

LA CURIOSITAT

Rodatge de ‘Joc de Trons’

La visita d’una gran producció televisiva com Joc de Trons, la tardor de 2015, serà recordada durant molt temps a la ciutat. Arya Stark (Maisey Williams), Margaery Tyrell (Natalie Dormer), Samwell Tarly (John Bradley), Jamie Lannister (Nikolaj Coster-Waldau) o el Pardal Suprem (Jonathan Pryce) van protagonitzar algunes de les escenes rodades a Girona per a la sisena temporada de la sèrie. El call de Girona i els encontorns van acollir les localitzacions a la ciutat, que va ser, al mateix temps i en diferents plans, la ciutat lliure de Braavos, Oldtown i Desembarcament del Rei (King’s Landing). La catedral es va convertir en el Gran Septe de Baelor, temple dels fanàtics Pardals i té un mal final. Els gironins van comprovar com la reina Cersei Lannister feia volar pels aire els Gran Septe, amb tots els seus enemics a dins, gràcies a milers de botes plenes de foc valiri (altament inflamable) situades estratègicament al soterrani del temple. Hi ha gironins que encara es recuperen de l’experiència de veure la venerable campana Beneta volant i estavellant-se contra l’empedrat de la part alta de la pujada del Rei Martí. D’aquella experiència en van sortir interessants visites guiades temàtiques que enriqueixen l’oferta turística gironina.

---

LA LLEGENDA

La Tolrana

Expliquen que al call vivia una jueva molt culta i respectada, bona complidora de la llei mosaica, anomenada la Tolrana, que podria ser un derivat de Torana o seguidora de la Torà, base del judaisme. Sembla que el seu cadàver va ser trobat decapitat, el setembre del 1931, a la torre Gironella, indret on s’havien refugiat els habitants del call a causa dels avalots dels cristians, que feien perillar la seva vida. No s’explica si va ser víctima dels mateixos jueus o dels cristians, però des de llavors, el seu esperit vagareja pel Barri Vell de Girona. No de manera visible, però sí audible. Una veu dolça de dona que, entre planys, canta alguna cosa inintel·ligible, una veu que es pot escoltar ara en un indret, ara en un altre, semblant a una psicofonia. Es tracta, òbviament, d’una llegenda apòcrifa.

---

QUÈ HI PODEU FE?

Hi ha un nombrós ventall de festivals, festes tradicionals i activitats turístiques programades que tenen com a centre neuràlgic el call, els seus carrerons i equipaments i el Barri Vell de Girona, però que viu intensament tota la ciutat. A l’oferta turística de visites guiades i activitats familiars als museus, també podeu programar la vostra visita tenint en compte un seguit de cicles o esdeveniments.

Girona, Temps de flors

És un dels esdeveniments més populars i amb més projecció internacional de la ciutat. Es celebra durant una setmana a mitjan maig. En el context de la mostra també es celebra el Girona A Cappella Festival de música.

Temporada Alta

Els mesos d’octubre, novembre i principis de desembre es celebra a Girona el festival de teatre més important d’Europa del sud, amb la participació de les principals figures del país com Àlex Rigola, Sergi Belbel, Carme Portaceli o Sol Picó i grans figures internacionals, com Thomas Ostermeier, Sergio Blanco o Peter Brook.

Setmana Gastronòmica Gironina

La mostra culinària més antiga de tot Catalunya. Es celebra a la primavera i promou la cuina local i la de les comarques oferint menús especials.

Fires i festes de Sant Narcís

A finals d’octubre es celebren les festes patronals de Girona. La programació inclou exposicions, concerts, teatre, dansa, cercaviles, correfocs, manifestacions culturals i religioses tradicionals i un munt d’atraccions instal·lades al parc de la Devesa.

eStrenes

És el festival de música popular més rellevant de la ciutat. Es celebra durant el mes d’abril i porta a la ciutat els principals grups i figures de la música popular catalana, que trien Girona i aquest festival per estrenar els seus nous treballs, a més d’alguna figura internacional. Hi han actuat Roger Mas, Txarango, Joan Dausà, Sopa de Cabra, Quimi Portet, Judit Neddermann, Roba Estesa, Morcheeba o Luz Casal, entre molts altres.

Per Dani Chicano

Fuente: El temps